L’artista i coreògrafa és la convidada d’aquest curs al programa Creadors en residènciaen el que treballa l’alumnat de l’Alzina amb el rodatge d’una pel·lícula
Per: Teona Siradze, Álex Muñoz i Ilona Khamikoeva
Sara Manubens és una artista transgènere de Barcelona que es dedica al teatre i la coreografia. També forma part del col·lectiu TEKNODRAG, i aquest curs està treballant amb els alumnes de 3r de l’ESO de l’Institut l’Alzina a l’optativa Creadors en Residència, programa en què el centre participa per quart any consecutiu després dels processos de creació de Marc Artigau, Llàtzer Garcia i Núria Lloansi i Pierre Peres.
Des de quan et dediques al món artístic? Des de petita ja t’interessava?
Vaig començar a fer teatre amb 7 anys, i ara en tinc 33 i no he parat de fer-ne.
Parlem una mica dels teus estudis artístics. Què et va aportar cursar el Màster en pràctica escènica i cultura visual, ofert pel Museu Reina Sofía i el Grup ARTEA?
Aquest màster em va a ajudar a pensar les arts escèniques d’una manera crítica i també a entendre metodologies i processos de creació.
Des de quan treballes amb TEKNODRAG? En què consisteix aquest projecte?
Portem 2 anys treballant junts i estem a punt d’estrenar el nostre primer espectacle a Uruguay. El nostre projecte vol acostar les teories queer i trans a través de l’escena i de la pràctica artística.
I això del flamenco queer, que hem vist a la teva biografia, què és?
És un grup de flamenc de persones d’Andalusia que fan flamenc des d’un punt de vista queer, o sigui, que es salta les normes.
En què consisteix el taller Drag Kids, que has impartir en diferentes espais ?
És un taller per a famílies que estic fent des de fa 2 anys i que és per a nens d’entre 6 i 12 anys. És un taller de transvestisme i els pares i mares transvesteixen els fills i les filles.
Què vols transmetre amb les teves obres?
Doncs vull transmetre com és la vida i el dia a dia per una persona trans com jo i vull explicar-ho a la gent perquè entengui cada cop més quins són els problemes que tenim, què és el que ens passa, i transformar tot això en una proposta crítica i poètica.
Hem vist que col·labores com a performer. Ens podries explicar què vol dir exactament això?
Vol dir que, a banda de fer els meus projectes de creació, treballo com a performer en projectes d’altres persones que de vegades em criden i jo vaig i col·laboro en les seves propostes.
Com estàs treballant amb els alumnes de l’Alzina?
Estem sent molt disciplinades i els agrada, però a la vegada estem treballant de manera molt propera. Estic treballant a partir de les seves preguntes, les seves preocupacions, els seus cossos, el que volen i el que no volen, el que els interessa i el que no, i sobretot el més important és que tenim una relació molt propera, jo amb elles i elles amb mi.
Quin taller o treball en el que has col·laborat ha fet que et sentissis més còmoda?
En cap, en tots em vaig posar incòmoda, i això és important; de vegades hem d’acceptar que el món és incòmode.
Hi ha alguna cosa que mai t’havies sentit capaç de fer-la però ara si?
Sí, moltes coses però per posar un exemple, mai no hauria pensat que podria transicionar, que podria fer la transició com l’estic fent ara.
