Per: Laura Vélez i Ingrid Bassas
Susana Regüela Sáez (Barcelina, 1971) és la cap de psicologia d’adolescents del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. Com a atleta especialitzada en llençament de martell (disciplina en la qual va tenir el rècord estatal), va entrar a la Blume de Barcelona i després va anar al CAR, també com a esportista. Va formar part de la selecció espanyola d’atletisme en diverses ocasions. En la següent entrevista, realitzada telefònicament, Regüela parla sobre l’impacte físic i emocional que pot tenir la pràctica de l’esport d’alta competició, especialment en l’adolescència.
Què has estudiat per poder desenvolupar la teva feina actual?
Vaig estudiar psicologia i soc doctora en aquesta disciplina.
A quina edat és recomanable començar a practicar un esport d’alta competició? Per què?
Hi ha diferents teories i també va en funció dels esports. Hi ha països nòrdics on fins als 15 anys promouen que es faci una diversitat de disciplines i fins aquesta edat no s’especialitzen. A Espanya depèn de l’esport: als més tècnics o que requereix elasticitat l’especialització és més aviat als 10-11 anys, que jo no dic que sigui recomanable, però és el que es fa. (…) Després hi ha altres esports que requereixen moltes hores d’entrenament, com la natació, i la gent comença a especialitzar-se i a entrenar a un nivell alt a partir dels 15-16 anys. En l’atletisme, en canvi, seria més aviat cap als 18. El que és molt important és fer esport o una activitat física que t’agradi, però l’especialització estaria bé a partir dels 15 anys, mentre que l’alt nivell arriba quan arriba, tot i que a nivell maduratiu s’hauria d’endarrerir una mica.
Quins aspectes negatius pot provocar l’esport d’alta competició en el desenvolupament físic d’un adolescent?
Poden venir lesions si el cos no està ben assessorat per un equip mèdic format per especialistes, psicòlegs, nutricionistes… Si vols estar a un nivell alt quan ets molt jove has d’anar amb un equip molt ben format, per no patir un impacte molt fort.
L’esport d’alta competició pot tenir un impacte en el desenvolupament físic d’un adolescent, provocant lesions si el cos no està ben assessorat per un equip mèdic format per especialistes, psicòlegs, nutricionistes…
I quins avantatges físics té practicar un esport a aquest nivell?
L’esport d’alta competició té molts avantatges. Es viu pressió i reptes que potser per l’edat madurativa et poden posar en situacions complexes, però que et proporcionen un aprenentatge i t’ensenyen a tenir un objectiu personal, autonomia, a estar compromès i a saber afrontar els teus límits. A més, la competició et dona moltes estratègies per afrontar després, de manera transversa, altres situacions de la vida, a més de permetre’t viatjar i veure altres maneres de fer. Potser la pressió que hi ha per a combinar esport i estudis és de les que té més pes, però també aprens a gestionar-te, a ser més efectiu.
Quantes hores a la setmana com a màxim és recomanable que entreni un adolescent?
No es pot generalitzar perquè cada esport necessita unes hores i jo no soc fisiòloga ni metge. En qualsevol cas, jo no faria més de 5 hores al dia, però és la meva visió com a psicòloga.
Susana Regüela, quan era atleta
Hi ha molts esports d’alta competició que requereixen que els esportistes segueixin una dieta estricta. Com pot afectar això als adolescents, que estan en ple creixement?
Jo crec que el concepte de dieta estricta comença a estar desfasat, almenys en el món de l’alta competició, on treballem amb el concepte d’energia, l’energia necessària per a poder practicar un esport. Així doncs, els nutricionistes actualment ja no fan dietes restrictives, com a mínim al CAR, sinó que el que es mira és que siguin dietes energètiques, que et donin l’energia que tu necessites per desenvolupar el teu esport. Però s’ha d’anar amb molta cura, sempre acompanyat d’un professional, perquè sinó es poden desencadenar situacions complexes per la pressió estètica, del pes si estàs en un esport de combat, per exemple, com el taekwondo, el judo o a l’halterofília. Llavors, anar acompanyant molt bé aquestes edats és el principal.
Després de parlar de l’impacte físic de l’esport d’alta competició en adolescents, passem a les preguntes sobre l’impacte psicològic. Per començar, es positiu pel que fa a la salut mental que els adolescents practiquin un esport d’alta competició?
Com us deia, practicar esport sempre és positiu. Ara, com et prens tu aquest esport, com l’afrontes, sigui d’alta competició o no, és la clau per saber si és saludable o si no ho és. És a dir, que la salut mental no depèn només del que fas, sinó de quina exigència et poses i com et prens tu les coses que fas.
Practicar esport sempre és positiu; ara, com et prens tu aquest esport, com l’afrontes, sigui d’alta competició o no, és la clau per saber si és saludable o si no ho és.
Com influeix psicològicament en edats adolescents practicar un esport tantes hores al dia? Perquè un esport d’alta competició requereix moltes hores d’entrenament…
És que si tu estàs fent allò que vols, les hores invertides se’t queden curtes… O sigui, hi haurà fatiga, hi haurà pressió, hi haurà una sèrie de circumstàncies que t’han de fer madurar o que has d’aprendre a afrontar-les, però si és el que vols fer, que és la clau en aquestes edats, (perquè moltes vegades la gent no ho fa perquè vol, sinó perquè s’hi ha trobat o per la família), afecta d’una manera positiva sempre.
Hi pot haver canvis de comportament que afectin el seu entorn? Per exemple estudis, família, amistats?
Sí, sí, els esportistes adolescents poden patir canvis de comportament, per exemple si una competició t’ha anat malament i és important per tu, pot fer que el teu estat d’ànim sigui de malestar o de tristor. La pressió quan coincideixen etapes d’exàmens amb moments de competició provoca situacions de molt estrès i llavors l’entorn també ha de ser més comprensiu, mentre l’esportista ha de saber demanar el que necessita.
Com afecten les expectatives de la gent i de l’entorn o la pressió social als adolescents?
Tot el que siguin expectatives i pressions afecta negativament. O sigui, fa que la gent es posi una motxilla sobre les espatlles que no li pertany. Al final les activitats les has de fer perquè tu vols, han de tenir el sentit que tu vols, i la resta de la gent hauria de posar al mateix nivell les seves emocions i expectatives respecte a l’adolescent. L’adolescent no ha de fer feliç algú, i aquest algú, el que ha de fer, és ajustar les seves emocions i desitjos al que desitja l’adolescent. Les expectatives són un gran llast per la salut mental dels esportistes, i en aquesta edat més.
Llavors, penses que es poden arribar a aïllar i tenir dificultats acadèmiques a causa de l’esforç realitzat en els entrenaments i competicions?
No crec que això sigui la causa de problemes de salut mental. Van fer un estudi a nivell europeu i va sortir que els esportistes tenien millor salut mental que els que només estudiaven.
Si els esportistes i l’entorn estan preparats, ajusten expectatives, saben afrontar, gestionen, aprenen, en definitiva, assoleixen una sèrie de competències que han de desenvolupar, l’esport no té per què afectar negativament.
Per què?
Pel que us dic: si ells i l’entorn estan preparats, ajusten expectatives, saben afrontar, gestionen, aprenen, en definitiva, assoleixen una sèrie de competències que han de desenvolupar, l’esport no té per què afectar negativament. Ara, si vols treure un deu en una assignatura i la mateixa setmana vols ser campió del món, doncs potser aquí t’estàs ficant una pressió que has d’ajustar amb la realitat.
Creus que els psicòlegs esportius poden ajudar en aquestes situacions?
Absolutament sí. Igual que quan una persona està malalta o es fa una lesió va al metge, o al preparador físic per preparar-se per a una competició, doncs també ha d’anar al psicòleg esportiu, que és fonamental per acompanyar, i més en aquestes etapes.
